Ha passat una setmana desde la manifestació catalanista a Barcelona. La veritat és que crec que va ser un èxit, ja que clàrament es podia apreciar que hi havia cents de milers de persones (em dona igual el número exacte pensant que estem en plena campanya comercial de nadal) i el que és millor, era una assistència transversal a la societat: es manifestaven joves independentistes, gent madura amb fills i gent gran, segurament nostàlgica de les lluites de fa uns anys. La veritat, per mi un èxit, ja que sembla que l’orgull de ser catalanista comença a despertar.
En la meva opinió, els darrers 8 anys han estat nefastos per Catalunya: el tema de les infraestructures ho porto dient fa més de 4 anys a tothom qui em coneix i ara resulta que tothom desperta. Les dues darreres eleccions a
Aquesta darrera legislatura és la que pinta pitjor: tenim un govern absolutament subordinat a Madrid, on ERC es limita a fer molta retòrica però a mantenir la butaca i que la màxima prioritat de tothom serà en clau espanyola: el PSOE (el PSC ha deixat d’existir amb la marxa d’en Maragall) dient o callant el que sigui per a que el Gepeto guanyi o no perdi massa, el PP el mateix a la inversa i la resta (CiU, ERC i IC) volent ser decisius a Madrid, independentment que a Catalunya el govern que hi hagi sigui catastròfic.
Ens esperen temps durs on només la població podem canviar aquest signe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada